L’hora de convocatòria era 2/4 d’11 del matí, però diria que ben poca gent va poder arribar a l’hora prevista a la casa de El Xalió, en el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, a causa d’un accident de trànsit a l’autopista que va fer pujar molts graus la temperatures de la corrua de cotxes provinents del Montserrat Solà (140 persones de 40 famílies). Un seguici que es dirigia cap a la primera edició postpandèmica de les Colònies en família -encara hi ha coses que fem “per primera vegada” després de la pandèmia-, una activitat “marca de la casa” de la nostra comunitat educativa.
Sort que només en arribar, tot va començar a posar-se a lloc. El temps va acompanyar i l’acolliment preparat pel grup que havia organitzat les següents 24 hores va començar a demostrar la seva fiabilitat i traça per tenir-ho tot en ordre. Abans que res ens vam identificar amb un adhesiu que permetia aclarir com es diu aquell pare que has vist cinquanta mil vegades a la porta de l’escola, que saludes com si fos el teu veí, però del qual pel que sigui encara no saps el nom. I llavors t’hi acostes com si sabessis el nom de tota la vida: “Jordi, escolta, i si ens posem allà baix a dinar?”.
Un cop dinats amb els tuppers portats de casa –majoria de llacets vegetals- va aparèixer la Lió i en Xa i ens van anunciar el repte que hauríem de resoldre en les següents hores: trobar el monstre de Banyoles, desaparegut arran de la sequera que també afecta el Pla de l’Estany (almenys fins l’endemà a la tarda, que va fotre un xàfec que Déu n’hi do mentre baixàvem en cotxe els més tardans).
Com trobaríem el monstre? Seguint unes pistes i amb una gimcana que faríem l’endemà al matí. Però primer, com a bons intents d’exploradors, ens vam fabricar una llibreta que ens servís de guia i en segon lloc uns binocles (o monocles, depèn del cas) i unes viseres per protegir-nos del sol (no fos cas que trobéssim el monstre però caiguéssim a terra estabornits per la calor). I per no ser confosos entre la multitud, vam personalitzar unes samarretes blanques tots havíem dut de casa. Després ja va ser hora de jugar al que tothom va voler, anar a sopar sopa de galets i botifarra i a fer el joc de nit, que es dedicava a reconèixer les diferents constel·lacions que tenim al cel. (Abans, però, als de la casa de dalt, els nostres fills ens van sorprendre ballant el “Coti per coti” dels The Tyets, en un moment absolutament memorable que es repetiria al cap d’unes hores).
L’endemà al matí –uns més adormits que altres arran de la xerinola que hi va haver entre els pares fins les 2 de la matinada- era el dia de la veritat: avui trobaríem el Monstre de Banyoles. Vam haver de fer un castell, córrer amb sacs de la brossa, descobrir frases a través de la mímica, empatar el mocador i traginar un globus amb qualsevol part del cos que no fossin les mans… fins que vam completar la frase que ens indicava com invocar el monstre: “Monstre de Banyoles, ets aquí? Quan cantem la cançó has de sortir!!!”.
I un cop tots els grups van haver acabat les diferents proves la gimcana, vam cantar la cançó del monstre –“Ens ho diu la història d’un vell poble que hi habitava un monstre, fa molts anys, diuen que treia foc per les orelles i per la boca, pel nas i pels queixals…”- i efectivament l’habitant més conegut del Pla de l’Estany va aparèixer entre nosaltres per a alegria dels més petits però també dels més grans (mai se sap qui s’ho passa millor, si ells o nosaltres).
Ens ho hem passat pipa, aquest cap de setmana. Ens hem conegut, reconegut, hem rigut, hem menjat, hem cantat, hem ballat… i hem fet escola, hem fet comunitat. Quan era diumenge a la tarda i tothom ha posat el turbo per marxar, semblava ben bé que haguéssim passat tres o quatre dies tots junts… i més que ens hi hauríem estat. D’aquí a unes hores ens tornem a trobar tots a la Montserrat Solà! Mil gràcies als organitzadors (hauria de dir organitzadores, perquè essencialment eren mares) però també a tota la resta. Un cap de setmana per l’esperança, per adonar-nos que quan ens hi posem i fem coses junts… som imparables!
Si us plau, tingueu en compte que totes les imatges compartides en aquest lloc web estan protegides pels drets d’autor. Queda estrictejament prohibit descarregar, copiar, reproduir o distribuir les imatges sense autorització expressa. A més, us demanem que no compartiu les imatges en xarxes socials ni en altres plataformes sense el nostre permís.
