Per a molts, tornar a Torre Ametller va ser tornar per uns moments als records d’infantesa, perquè hi havíem anat amb l’escola o amb l’esplai aproximadament a la mateixa època que es fundava la ciutat d’Ilturo. La casa estava pràcticament igual, amb la majestuosa escalinata d’Allò que el vent s’endugué, els grans finestrals i el fantàstic pati interior. Fins i tot n’hi ha que recordaven el trencadís de l’Snoopy! El que segurament no teníem tan present era la fabulosa sala de jocs, amb l’exitosa piscina de boles (sempre n’hi va haver més a fora que a dins), que tant va entretenir els més menuts com els seus pares, que van poder permetre’s el luxe de tenir una conversa de més de dues frases amb algun altre adult!
L’entorn de la casa va permetre una bona distribució dels grups per a fer el pícnic del dinar, amb la recomanable posició estratègica de sol i ombra. A destacar que aquest any poguéssim allargar la sobretaula, amb alguna migdiada furtiva sota l’excusa de “vaig a fer dormir la nena” i algun piti clandestí amagats entre els cotxes.
Un any més, cal agrair, dempeus i amb càntics, la feina impecable de la comissió organitzadora: tant per fer quadrar el tetris de llits com per les activitats, que van estar curradíssimes i que molts, sobretot els que tenen les colònies en família com a fita socialitzadora i festiva de l’any, van valorar molt positivament que estiguessin més esponjades. Molt encertat el tema d’aquest any, tenint en compte el quadre incomparable de Burriac que ens oferia Torre Ametller i les vistes immillorables de la nostra comarca.
Gaudí a la millor actriu revelació per a la Laia l’Arquera, sobretot pel seu moment d’alliberament, al puro estilo Rigoberta Bandini, arrencant-se els sostenidors cònics amb què l’artista Rovira Brull la va castigar pels segles dels segles, com si les pèssimes vistes de la confluència entre la Nacional 2 i l’autopista no fossin prou tortura.
Els tallers de dissabte a la tarda van triomfar, amb el pinta-cares que mai falla, les medalles de ceràmica amb les lletres de l’alfabet iber o els retallables, que ens van oferir la major ràtio mai vista d’estisores per a esquerrans (ja ens hagués agradat a alguns tenir-ne tantes a l’abast quan anàvem a escola).
Els treballadors de l’alberg, que havien mobilitzat pràcticament tots els seus recursos humans per atendre la gernació, van quedar molt satisfets de com havia anat el sopar. Va ser gràcies a l’extrema paciència dels que van fer cua estoicament, especialment la canalla afamada, que va fer demostració de la seva resiliència davant la gana i el cansament.
Al joc de nit vam poder fer gala del nostre ADN comerciant, sense necessitat d’allargar excessivament la història ni patir el risc de perdre algun nen pel bosc.
Després tocava la imprescindible cita nocturna (gairebé) adults only, amb el maridatge de guitarres i cerveses (i alguna ampolla de vi) i ja cap a dormir (poquet, alguns, per motius diversos) fins que al cap d’unes horetes ens van despertar exaltats al ritme de Bequetero amb l’autotune d’altaveu de serenata de carrer. Havíem d’agafar forces per pujar cap a Burriac, en honor a l’herència olímpica de la nostra civilització, seguint el mapa i estampant als dorsals les fites aconseguides durant el recorregut. Arribats al castell, el premi de poder contemplar les vistes i participar a la foto de grup dels atletes. A baix, la resta d’ibers van fer una gimcana.
A l’hora de dinar, més cues i més estoicitat, però l’espera va valer la pena. Es comenta que el menjar, aquest any, era molt més bo. A destacar el pollastre i la deferència del personal de Torre Ametller sobretot en 2 detalls: que traslladessin la nevera al costat de la màquina de vending perquè hi poguéssim deixar el major carregament de birres des de l’últim festival Cruïlla i que deixessin obertes les cafeteres perquè els pares se servissin, més enllà dels àpats, la gasolina imprescindible per resistir un concepte que, de per sí, comporta un doble desgast: les colònies i la família.
L’any que ve hi tornarem i ja són moltes les veus que demanen renovar el contracte in aeternum amb Torre Ametller.
Si us plau, tingueu en compte que totes les imatges compartides en aquest lloc web estan protegides pels drets d’autor. Queda estrictejament prohibit descarregar, copiar, reproduir o distribuir les imatges sense autorització expressa. A més, us demanem que no compartiu les imatges en xarxes socials ni en altres plataformes sense el nostre permís.
