Les Colònies en Família del Montserrat Solà -potser les d’altres escoles també, però jo només en puc donar fe en el cas de “les nostres”- tenen dues virtuts.
La primera: permeten viure una experiència sensorial increïble de manera que 24 hores de rellotge (sí, si, si us hi fixeu vam ser “només” 24 hores) es converteixen en un cap de setmana llarg, ple de vivències, que et retorna a casa amb una sensació agradable d’haver compartit unes quantes coses amb persones amb què a vegades ens diem “bon dia” quan ens topem pel pati de l’escola.
La segona virtut és que són regeneradores: hi pots arribar de mala lluna o fins i tot amb molt males sensacions personals i el cert -“paraula d’Stone”- és que et permeten fer un reset i eixorivir-te i encara la següent setmana amb alegria i optimisme. Sempre que hi posis una mica d’esforç. Però l’entorn més aviat t’ajuda a sentir-te bé.
La successió de peripècies va començar ja a mig matí, quan van començar a arribar els més matiners i fins a migdia, quan vam fer-nos presents els més tardans. Després de dinar al pati de davant la casa de colònies de Gualba ens vam endinsar amb el que seria el centre d’interès de la trobada, la cerca del tritó del Montseny, espècie en perill d’extinció que només es troba en aquesta contrada tan propera a casa nostra. Les peripècies que vam fer per grups a mitja tarda, en el joc de nit i també l’endemà al matí amb la visita a Gualba, hi estaven relacionades, esperonats per dos simpàtics exploradors que semblaven sortits del mig de d’una reserva natural.
Però hi va haver temps per tot: temps per fer una (o dues remullades), temps per jugar a futbol o a alguna cosa semblant amb una pilota entre els peus, temps per ballar i cantar en les discoteques successives que es van fer a la pista poliesportiva… i evidentment temps per recuperar forces mentre fruíem del plaer de compartir taula amb amics, coneguts i saludats.
L’endemà dilluns, ja a l’escola, la mirada còmplice al rostre d’aquell pare o mare a qui potser havíem conegut (o posat nom) unes hores abans -encara que ara la vestimenta ja fos de carrer i no pas de Quechua-, demostrava que compartir ens fa bé, ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos i fomentar l’esperit de comunitat escolar, que és del que es tractava en aquestes Colònies en família.
Si us plau, tingueu en compte que totes les imatges compartides en aquest lloc web estan protegides pels drets d’autor. Queda estrictejament prohibit descarregar, copiar, reproduir o distribuir les imatges sense autorització expressa. A més, us demanem que no compartiu les imatges en xarxes socials ni en altres plataformes sense el nostre permís.
